MANIFEST PER UNA NOVA ETAPA A XÀTIVA

COM VEIEM XÀTIVA?

Després de vint anys de govern del PP Xàtiva és una ciutat trencada socialment, sense futur econòmic i sense participació cívica. Aquesta situació és fruit d’unes polítiques locals classistes, velles i equivocades que, sens dubte, han agreujat els efectes de la crisi general a Xàtiva.

 

Trencada

1) Desigualtats socials. En els darrers anys a Xàtiva ha augmentat l’atur per damunt de la mitjana mentre que la renda per càpita decreix i augmenten les diferències de renda entre els veïns. La conseqüència lògica d’açò ha estat el repunt de la pobresa i l’emergència social (dades 2013-2014 registrades per l’Ajuntament: lloguer 207; llum 279 i llibres de text 241)

2) Trencament urbà. Les diferències entre el nucli antic i la resta del municipi s’han acrescut. D’una banda, els barris vells aglutinen gran part de les sol·licituds d'ajudes socials i processos de desnonament que s'executen a Xàtiva. De l’altra, en l’àmbit educatiu i sanitari assistim a la caiguda de places en els col·legis Attilio Bruschetti i Taquígraf Martí i a la retallada i estancament en els equipament sanitaris

 

             En definitiva, Xàtiva viu un escenari social de desigualtat com mai abans s'havia donat en l'actual etapa democràtica. Ordres de desnonament amb una periodicitat quasi setmanal, alumnes que arriben cada dia al centre escolar sense llibres de text i, fins i tot, famílies que passen la nit a la llum d'un ciri perquè no tenen subministrament elèctric.

 

             Aquesta ciutat no respon a l'exercici de dret ciutadà, si entenem la ciutat com un espai de drets compartits, com un àmbit comú d'humanisme.

 

Sense futur econòmic

              Després de vint anys, el PP ha estat incapaç d’assentar les bases d’una economia productiva i generadora d’ocupació, ja que s’ha guiat per uns objectius injustos que han ajudat a ampliar la fractura entre col·lectius i entre barris.

 

             Xàtiva és hui en dia una ciutat amb una població en procés d’envelliment, que fonamenta la seua riquesa en el sector serveis —tant públics com privats—, amb una indústria en recessió i una agricultura que, a poc a poc, va sent residual. Aquesta estructura econòmica, que no genera molts llocs de treball, comporta que una part significativa dels habitants treballen fora de la ciutat. La crisi econòmica ha incrementat aquesta tendència, cosa que es manifesta en la quantitat de joves que s’’han vist forçats a l’exili laboral.

 

             El PP, durant els anys de govern, sense projecte econòmic col·lectiu, no va optar per dissenyar un model sostenible de ciutat. L’aposta decidida per l’economia especulativa va ser la prioritat de Rus des del primer moment amb l’aprovació del PGOU de l’any 2000. En deu anys Xàtiva havia de passar de 25.000 habitants a 53.000. Pràcticament tot el terme municipal passava a ser urbanitzable, aleshores el terreny quedava abonat per a empreses com Llanera que s’estima en més de 30 milions d’euros els beneficis aconseguits sols amb decisions que depenien de l’Ajuntament de Xàtiva. Però l’esclat de la bombolla immobiliària va posar de manifest el fracàs d’aquesta política.

 

              D’altra banda, la política municipal per potenciar el turisme com a activitat per regenerar l’economia ha estat insuficient, mal dissenyada i dirigida.

 

              Davant de tot açò, ara ens trobem amb una Xàtiva sense cap direcció econòmica, en què les retallades i congelacions en partides com la promoció econòmica i la paralització de PROEXA han resultat letals. A més, la Xàtiva de Rus renuncia a situar la lluita contra l’atur com assumpte prioritari i, com a molt, promou la precarització del mercat laboral amb els minijobs o programa, encara que tímidament, cursos per recolzar l’emprenedoria individual, (concepció no sols neoliberal sinò desmentida pels propis fets?)

 

Sense participació

             La pràctica política dels populars ha servit per a desvirtuar el model democràtic participatiu, de tal manera que els canals de participació han anat desapareixent. L’horari matutí dels plenaris o la falta de mecanismes efectius de participació ciutadana en l’elaboració, gestió i posada en pràctica de diverses iniciatives ha comportat l’aparició del clientelisme en les relacions entre l’ajuntament i la societat xativina.

 

QUINA XÀTIVA VOLEM?

 

             A Esquerra Unida sabem que una altra Xàtiva és possible, que hi ha alternativa per a les polítiques que el PP ha portat endavant en aquests vint anys. A Xàtiva, portem quasi quatre anys de confrontació democràtica amb el PP en el carrer i en l’ajuntament. A partir de juliol de 2011 apostàrem decididament per un procés de rebel·lió democràtica, ParticipEU, que hem continuat fins avui transformat en pensareldemà. Cap de les dues activitats no les hem fet sols, hem treballat i treballem al costat de molta gent. De fet, el repte és articular nous espais de decisió amb subjectes empoderats.

             Cal una gran empenta al sistema democràtic. Governar per delegació no ens agrada i per això s’han d’adoptar les mesures necessàries per aprofundir en la democràcia participativa —de fet, no hi ha democràcia sense participació. Per a la qual cosa és fonamental, d’una banda, la transparència en els afers públics, que es concretarà a nivell municipal en l’accés a la informació pública, segons ho determine la llei. D’altra banda, per tal de fer possible la participació dels xativins i xativines, hi haurà pressupostos participatius, s’hi realitzaran consultes al veïnat en qüestions concretes, es constituirà una assemblea ciutadana, es possibilitarà el revocatori i, en el plenari, s’establirà un horari que permetrà una major afluència de públic i l’escó popular.

             Hem de rellançar l’economia de Xàtiva i sabem que aquesta ha d’estar sustentada en els sectors tradicionals de la ciutat (comerç de proximitat, serveis administratius, agricultura) i recolzada en el desenvolupament de nous (turisme i indústria I+D). Una economia no basada en l’especulació i la rajola, sinó en l’activitat productiva. Cal recolzar la xicoteta i mitjana empresa i els autònoms, consolidar les cooperatives i l’economia social. Tot això s’ha de concretar en un Projecte de Ciutat que contemple la rehabilitació del nucli antic, per a la qual cosa caldrà un nou PGOU, la reactivació del comerç, el desenvolupament del turisme de qualitat i la promoció de pràctiques ecològiques en l’agricultura. Un economia, en definitiva, diversificada i connectada al territori de les Comarques Centrals, generadora d’una ocupació digna —que almenys done cobertura a les necessitats bàsiques— i respectuosa amb el medi ambient. En la qüestió del treball, s’establirà, com a prioritat, un pla d’ocupació jove.

 

             Els serveis públics són bàsics per a garantir l’exercici de drets. Per això, des de l’ajuntament de Xàtiva s’ha d’impulsar tot el necessari per a fer efectiu l’accés de la ciutadania a aquests serveis. Amb ells, les desigualtats socials es redueixen i es possibilita un societat més justa. Cal fer especial esment, en aquests temps de crisi i desmantellament de l’estat del benestar, als serveis socials que han de ser públics, de qualitat i suficients, per tal de garantir la protecció i eliminar les causes que condueixen a l’exclusió social. A més, impulsarem totes les mesures necessàries per garantir el dret a l’educació, la sanitat i l’habitatge —s’establiran iniciatives i ajudes—

 

             L’existència i manteniment dels serveis municipals necessita de la solidaritat de tots els xativins i xativines, cosa que cal assegurar amb l’aplicació d’una fiscalitat progressiva, que possibilite que aquells que més tenen més contribuesquen.

 

             Aquests serveis municipals (neteja, recollida de fem, aigua, aparcament ORA...) seran necessàriament de gestió pública, ja que així s’assegura la seua universalitat, proporcionalitat i reversió a l’economia municipal. Així mateix caldrà establir ajudes a l’emergència individualitzades (alimentació, electricitat, aigua, habitatge, llibres de text...). En aquest sentit, s’inclourà una clàusula social en les grans contractacions municipals (llum, gas, bancs...) i s’establirà com a principi de govern la prioritat pressupostària.

 

             Diu el primer dels drets humans que tots els éssers humans som iguals. A més, pensem que sense igualtat no hi ha llibertat i, per això, la nostra acció de govern s’encaminarà a fer efectiu aquest principi, centrat principalment en aquells col·lectius que pateixen situacions de discriminació per raons de gènere, orientació i identitat sexual, procedència... i també en la participació activa en la cooperació al desenvolupament. En aquest sentit, s’impulsarà i es donarà suport, via pressupostària, a totes aquelles accions tendents a fer de Xàtiva una ciutat violeta. En definitiva, fer de Xàtiva una ciutat no sols per a viure, sinó també per a conviure.

 

             És hora d’establir un nou model de desenvolupament. La depredació del medi, el balafiament de recursos, la contaminació... ens aboquen a un atzucac. Per això optem per una política basada en la gestió sostenible i pública dels recursos. La política mediambiental ha d’abraçar tots els àmbits possibles: la indústria, l’agricultura, l’habitatge, la mobilitat, etc. Volem implementar un desenvolupament urbanístic sostenible i a la mida de les persones; fomentar l’agricultura de proximitat; potenciar les pautes d’actuació ecològica i introducció de la fiscalitat verda; promocionar el nostre patrimoni natural.

 

             Al capdavall, sabem que una altra Xàtiva és possible. Sense desigualtats, participativa, amb impostos justos i impuls de l’economia.

Entre tots i totes, anem a fer-ho.

#AnemaFer_Ho

Contacte

Menú

Formulari Contacte

www.euxativa.com

Per a qualsevol qüestió

Submitting Form...

The server encountered an error.

Form received.

PensarElDemà © 2015. www.euxativa.com

Esquerra Unida Xàtiva

C/Sant Francesc, 27

C.P. 46800 Xàtiva (Valencia)

 

info@pensareldema.com